En el món empresarial, el deute no és en si mateix un problema; mal gestionat, sí que ho és. Una estratègia adequada d’apalancament financer pot impulsar el creixement, multiplicar el rendiment del capital i ampliar les capacitats d’inversió d’una empresa. Tanmateix, un ús descontrolat o poc planificat del deute pot comprometre la solvència, limitar la flexibilitat operativa i posar en risc la viabilitat a llarg termini. En aquest article abordem com optimitzar l’ús del deute, quins indicadors cal controlar i com alinear l’apalancament amb l’estratègia general del teu negoci.
L’apalancament com a eina, no com a amenaça
En determinats contextos, moltes empreses tendeixen a evitar qualsevol tipus d’endeutament per por a perdre el control financer. Altres, en canvi, l’assumeixen de manera agressiva sense un pla clar de retorn. Cap d’aquestes aproximacions és recomanable. El deute, com a eina de finançament, pot ser molt útil si es gestiona amb criteris tècnics i estratègics.
Optimitzar l’apalancament financer significa trobar el punt d’equilibri entre l’ús de capital propi i capital aliè. Es tracta de finançar el creixement de manera responsable, reduir el cost mitjà de capital i mantenir la capacitat de resposta davant canvis en l’entorn econòmic o en l’activitat del negoci.
Què és l’apalancament financer?
L’apalancament financer és l’ús de deute per finançar l’adquisició d’actius, operacions o inversions, amb l’objectiu d’augmentar el retorn per als accionistes. Permet realitzar projectes que, d’altra manera, no podrien dur-se a terme amb recursos propis.
Una empresa està apalancada quan finança part de la seva activitat amb deute en lloc de capital. Com més gran sigui la proporció de deute respecte al patrimoni, més elevat serà el seu nivell d’apalancament.
L’objectiu de l’apalancament no és acumular deute, sinó utilitzar-lo com a palanca de creixement, sempre que el rendiment del capital invertit sigui superior al cost del finançament.
Avantatges i riscos de l’apalancament
Un ús equilibrat de l’apalancament pot aportar avantatges importants:
- Permet finançar inversions sense diluir la participació dels socis.
- Millora el retorn sobre el capital propi quan la rendibilitat del negoci és superior al cost del deute.
- Pot oferir avantatges fiscals, ja que els interessos són deduïbles.
Tanmateix, un apalancament excessiu o mal gestionat comporta riscos rellevants:
- Augmenta la vulnerabilitat davant caigudes d’ingressos o canvis en els tipus d’interès.
- Limita la capacitat d’accés a nou finançament si se superen certs llindars de solvència.
- Pot comprometre la liquiditat si les obligacions de pagament no estan ben alineades amb els fluxos de caixa.
El repte és trobar el nivell òptim d’apalancament segons l’etapa de l’empresa, el seu perfil d’ingressos i la seva capacitat de generar caixa.
Indicadors clau per avaluar l’apalancament
Hi ha mètriques que permeten mesurar la salut financera d’una empresa en relació amb el seu endeutament. Algunes de les més rellevants són:
- Ràtio d’endeutament
Mesura el pes del deute en relació amb els recursos propis. Es calcula dividint el passiu total entre el patrimoni net. Un ràtio superior a 1 indica que hi ha més deute que capital. - Deute sobre EBITDA
Relació entre el deute financer net i l’EBITDA. Permet estimar quants anys trigaria l’empresa a pagar el seu deute amb el resultat operatiu. Un ràtio inferior a 3 se sol considerar saludable, tot i que depèn del sector. - Cobertura d’interessos
Relació entre l’EBITDA i els interessos pagats. Indica quantes vegades es pot cobrir el pagament d’interessos amb el benefici operatiu. Un ràtio per sota de 2 pot ser preocupant.
Cash flow operatiu vs. deute a curt termini
És fonamental assegurar que la generació de caixa sigui suficient per cobrir els venciments a curt termini, evitant tensions de liquiditat.
Com optimitzar l’estructura del deute
No tots els deutes són iguals, ni totes les estructures financeres són adequades per a totes les empreses. L’optimització de l’apalancament requereix una planificació conscient:
- Defineix una política clara de finançament Estableix criteris objectius per decidir quan i quant endeutar-se. Defineix llindars interns i escenaris d’estrès.
- Ajusta els terminis del deute als terminis de retorn de la inversió Evita finançar actius de llarg termini amb deute de curt termini, ja que això genera un desajust de fluxos que pot tensar la tresoreria.
- Diversifica les fonts de finançament No depenguis d’un únic banc. Explora alternatives com línies ICO, leasing, fons de deute privat o finançament alternatiu.
- Negocia condicions adaptades a la teva realitat No només importa el tipus d’interès: valora també els períodes de carència, la flexibilitat en les amortitzacions i les garanties exigides.
- Mantén sempre una reserva de liquiditat operativa Evita portar la caixa a mínims per pagar deutes. La liquiditat operativa és el que manté viva l’empresa en escenaris imprevistos.
Quan té sentit augmentar l’apalancament
Tot i que en general es busca mantenir nivells de deute raonables, hi ha situacions en què pot ser recomanable augmentar l’apalancament:
- Per dur a terme una inversió rendible amb un retorn clar i sostenible.
- Quan el cost del deute és inferior al cost del capital.
- Per finançar creixement no especulatiu: expansió geogràfica, adquisició d’una línia de negoci, millores productives.
- En contextos d’inflació moderada i tipus baixos, on el deute es pot erosionar amb el temps.
En tots els casos, l’ús del deute ha de respondre a una lògica de retorn, no a una urgència de tresoreria mal planificada.
Utilitzar el deute com a motor, no com a llast
L’apalancament no és negatiu per definició. És una eina que, ben gestionada, pot ser un motor clau del creixement i la rendibilitat. La clau és la seva planificació, el control dels riscos i la capacitat de l’empresa per generar retorns consistents i gestionar els seus compromisos de pagament sense tensions.
Optimitzar el deute no és simplement pagar menys interessos. És construir una estructura financera sòlida, equilibrada i alineada amb els objectius estratègics de la companyia. És també comptar amb les dades, eines i professionals adequats per avaluar, renegociar o reestructurar quan calgui.
